Aquest dimarts, Jordi Martí, president del Grup
Municipal Socialista (GMS) a l’ajuntament de Barcelona, i ja oficialment
pre-candidat a les primàries obertes del PSC Barcelona que se celebraran aquest
pròxim 2014 d’on sortirà l’alcaldable de les socialistes, va donar un cop
d’efecte dintre del PSC en renunciar al seu càrrec davant de la Secretaria de
Cultura a la Comissió Executiva Nacional per centrar-se a “Barcelona amb tota llibertat”.
La premsa ha volgut veure en aquest
moviment un desafiament, del successor d’Hereu, a la corrent oficialista del PSC, una marca que en el darrer temps s’ha
devaluat. Sens dubte, un moviment tàctic
amb el que Martí busca posar en escac
a alguns dels que també sonen com a pre-candidats a alcaldables de la ciutat
Comtal, i que si formen part de la CEN.
Si bé des de l’exterior del partit, la ciutadania, potencial electora,
podria percebre-ho com un acte de valentia i de perfil propi a l’hora de fer
les coses diferenciada de la dels Socialistes. Això no és cert, ja que més
enllà d’un, anomenat abans, moviment
tàctic, a nivell orgànic no tindrà cap repercussió, més que la de deixar
una de les secretaries de l’executiva que més oblidada estava per la manca
d’implicació del seu secretari, en Jordi Martí.
I aquí va la trampa, o la genialitat del moviment, Jordi Martí,
com he esmentat a l’inici de l’article i, ell no ha esmentat en cap moment, és
el President del Grup Municipal Socialista, i això significa, segons els
reglaments interns del PSC, que pot assistir a les Executives de la CEN del
PSC.
Jordi Martí ha volgut aparentar un
distanciament que no li comporta cap sacrifici per la seva finalitat:
Alcaldable Socialista a les Eleccions Municipals de 2015, buscant l’ensopegada
de companys, fora del ring, i no en
el debat d’idees.
Aquestes
han de ser unes primàries on les lluites internes han de quedar fora i el debat
s’ha de centrar en parlar de Barcelona i de la seva ciutadania.
